Rubianes solamente

Neix a Villagarcía de Arosa (Pontevedra) el 1947, encara que es defineix a si mateix com un "vividor" mig gallec mig
català. Va arribar de petit a Catalunya, on va estudiar, es va formar i ha desenvolupat tota la seva carrera professional. Actua
tant en castellà com en català, encara que el més freqüent és que actuï en ambdós idiomes a la vegada, als quals
altern improvisadament, introduint fins i tot alguna frase en gallec.
Des de molt jove mostra la seva inclinació per la interpretació. Amb només 16 anys ja debuta a una obra de la
Organització Nacional de Cecs. Però serà a la Universitat de Barcelona, on estudia dret, on es
familiaritzarà amb els escenaris. Primer s'uneix al grup T.U.C. (Teatre Universitari de Càmera). Posteriorment es
integra en el NGTU (Nou Grup de Teatre Universitari) dirigit per Frederic Roda, i on coneixerà els
integrants de la futura companyia Dagoll Dagom, amb la qual col laborarà en diverses ocasions de la seva carrera.
El 1970, i sent encara universitari, participa com a actor de figuració amb text en Un enemic del poble, d'Ibsen,
que s'estrena al Teatre Calderón de Barcelona. Posteriorment participa en El cafè de la Marina de Joan Maria de
Sagarra, que s'estrena al Port de la Selva. També tindrà un paper en El mono piadoso, de José Ruibal
El 1977, actua en No parlaré a classe, la tercera obra de Dagoll Dagom, com a membre de la companyia. L'èxit de
l'obra li fa plantejar-se, com a la resta de membres de Dagoll, la possibilitat de dedicar-se professionalment al teatre.
Feta aquesta decisió, el 1978 participa en la quarta obra de Dagoll Dagom, "Antaviana", un musical que es convertirà
en tot un èxit de públic i crítica. Rubianes participa en la gira del grup per tota Espanya, i en les actuacions que
fan a França, Itàlia i Suïssa. El 1981 forma part del repartiment d'Operació Ubú d'Els Joglars, representada al
Teatre Lliure, i que serà un altre èxit.
El 1981 Rubianes decideix emprendre el seu camí en solitari. Estrena el seu espectacle Pay-Pay, que representarà
durant tres anys en diverses sales de Barcelona i altres ciutats espanyoles, i el portarà a actuar en solitari per
Centre Amèrica: Cuba, Mèxic, Panamà, Costa Rica, Nicaragua i Guatemala.
El 1984 estrena de la seva segona obra, no, que representa a diverses ciutats d'Espanya, Argentina i Uruguai.
El 1987 estrena Sense paraules, i 1988, En resum, antologia dels millors números dels seus tres primers
espectacles.
Rubianes acaba la dècada dels 80 amb un gran prestigi, que ampliarà notablement en els anys 1990, a
els que estrenarà obres d'un èxit rotund com Ssscum! (1992) que el situen entre els monologuistes més
reconeguts d'Espanya.
A més, en els anys 1990 s'introduïx en nous mitjans com la ràdio, el cinema i la televisió que li atorguen una gran
popularitat social.
El 1995 va estrenar a Barcelona el seu espectacle Rubianes: 15 anys, en el que va reunir el millor dels seus espectacles en
solitari des de 1980.
El seu últim espectacle, Rubianes, solamente (1997) va estar en cartellera cinc anys consecutius.

Obres

• 1983 Pay-Pay.
• 1984 No.
• 1987 Sense paraules.
• 1988 En resum.
• 1991 Per l'amor de Déu.
• 1992 Ssscum!.
• 1995 Rubianes: 15 anys.
• 1997 Rubianes, solamente.
• 1977 No hablaré en clase, de Dagoll Dagom.
• 1978 Antaviana de Dagoll Dagom.
• 1981 Operació Ubú d'Els Joglars.

Premis

• 1987 Premi Joanot i Racó de l'Arnau al Millor Actor de l'Any.
• 1991 Premi Túria.
• 1996 Premi "Els Millors" al Millor Actor per Rubianes 15 anys.
• 1998 Premi "Les mil i una".
• 1998 Premi Especial de la Crítica pels seus 15 anys.
• 1999 Premi San Miguel del Patronat de la Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega en la categoria de "Millor Obra Representada en una sala "per Rubianes, solamente.
• 1999 Premi d'Honor FAD Sebastià Gasch.
• 1999 Premi "Els Millors" al Millor Espectacle Teatral Rubianes, solamente.

Al juny de 2008 va ser acusat i portat a judici per dir que la unitat d'Espanya li importava un pito, però dit amb paraules típiques d'ell.
Només deia la realitat, però com sabeu en el nostre país encara hi ha molta dictadura.



Sentim molt que ens hagis deixat.
Per als que ens agrada l'espectacle ets i seràs un referent.

FINS SEMPRE PEPE!!!

Soy Pepe Rubianes, aunque algunos me llaman Paco Rubianes, o Pepe Rubiales e incluso Paco Rubiales; soy galaicocatalan, ya que nací en Galícia pero nunca he vivido en ella, y catalán ya que he vivido siempre en Catalunya y nunca he nacido en ella

Com tambe va dir quan va anar a Polònia:
representava que estava al lloc de Montilla, i deia:

"Catalans tenim un problema de natalitat, per tant tothom a follar"
Montilla li deia:
"Hola Pepe!
Hola Pepe
Que tal Pepe?
Joder cuanto Pepe"

ETS ÚNIC! UNA REFERÈNCIA!
EL TEU HUMOR SEMPRE PERDURARÀ!

Informació sobre les obres extreta de: http://www.biografiasycitas.com

Exàmens (o examen sense accent com a alguns los agrada)

Desde avui fins al dimarts que ve estem tots a rebentar d'examens així que no podrem actualitzar durant estos dies. Desde aquí us desitgem a tots molt bona sort amb els exàmens (pero estudieu que la sort no u es tot jeje).

Dit això, només falta fer menció al gran, únic i incomparable Pepe Rubianes, un home sense pels a la llengua que ens ha deixat a causa d'un cancer: l'únic enemic que ha estat capaç de vencel. Esperem més avant poder-li fer un homenatge un poc més digne. Fins aleshores, només dir que el trobarem a faltar.

No Llores, Laura

M'agradaria comentar el darrer llibre que he tingut la sort de llegir. Es tracta de "No Llores, Laura" de Francesca Aliern Pons, escriptora de Xerta de la qual de moment només he llegit aquest llibre.

Es un llibre, ho he de dir, molt dur i que ma impactat d'una forma impressionant. No obstant, l'aconsellaria a tots els adolescents ja que ens adverteix del greu perill que corren aquells qui cauen en el món de la droga en el qual es tan fàcil entrar i tant dificil sortir. La història va sobre una noia, Laura, que comença a consumir als 12 anys i mor als 23 anys. Durant los pocs anys de la seua vida veem com se li escapa el seu futur de forma irremediable. Es una història que ma fet sofrir al veure una noia que va cap a la deriva sense que ningú pugui fer res per salvar-la pero el món de la droga és així, cruel com ell mateix.

No hem detindré a explicar l'argument de l'obra, si algú se la vol llegir avant. L'únic que desvelaré és l'historial de Laura que no us aconsello llegir si preteneu llegir-vos l'obra.

Inici de l'historial
________________________

1. Als 12 anys Laura, en un moment de ràbia, decideix acceptar el cigarro que li oferixen. Així començarà a fumar assiduament i a beure un poc més tard.
2. Als 13 anys Laura comença a esnifar coca i cada cop para menys per casa. El company sentimental de la seva mare intenta violar-la i la seva mare no fa res per defensar la seva filla.
3. Als 14 anys Laura comença a injectar-se heroina habitualment i se'n va de casa. Per poder pagar la droga comença a treballar de puta.
4. A partir d'aquí la seva vida va empijorant encara que aconsegueix deixar la droga per tres vegades (encara que torna a recaure-hi). Al final li diagnostiquen SIDA i als 23 anys mor.

Fi de l'historial
______________________

La intenció de la autora és sens dubte avisar del que pot arribar a passar per lluitar a la seva manera contra el món de la droga. Adjunto la dedicatòria del llibre on es reflexa aquesta intenció.

Per a David: Lluitar contra aquesta xacra és difícil, però hem de fer-ho. No a la droga!!!
Ben afectuosament, Francesca
Tivenys, oct. 2008

Dijous Llarder

Ahir, dijous 19 de febrer, últim dijous abans de dimecres de cendra, més conegut com a dijous llarder o gras em vaig emportar una agradable sorpresa.

Si algú no sap que representa realment lo dijous llarder o busca més documentació pot mirar aquí.

Doncs be, ahir vam pujar com era d'esperar a mig camí (tradicional centre de peregrinació del terme municipal de Tortosa durant el dijous llarder). Esperava no trobar ningú, pos se veu que ia no se deu estilar anar d'excursió a mig camí en dijous llarder perque quan vaig nombrar la idea a classe casi se'm tiren al coll, pero la sorpresa va ser que estava tot ple de gent tot demostrant que no m'equivocava al confiar en que se mantenia la tradició.

També se va demostrar que alla on donen menjar gratis s'omple de gent en seguida, molta gent va pujar només per que els donessin baldana (i no comencem a traure les frases de context). Vam observar que la gent s'està fent molt comodona i molts opten per pujar en cotxe o en moto, però també vam vore molta gent que s'animaven a allargar-se fins a la creu o pegar una volta en bici. Inclús vam veure moltes parelles d'avis que ja superaven la seixantena d'anys i seguien amb forces costa amunt. Des d'aquí felicitat a tots aquells que no es deixen vèncer per la edat.

En resum, ahir vam disfrutar d'un dijous llarder excelent, encara que em costés una bona discussió amb algú que ja sap que no m'agrada discutir. Per sort, entre amics, les coses s'arreglen ràpid.

Novetats Imminents

Después d'haver vist que lo bloc no a pres lo rumbo correcte hem decidit fer alguns canvis per tal d'oferir continguts interesants per als nostres hipotètics lectors.

• En primer lloc, es produirà en els propers dies un canvi del nom i, per tant, l'adreça del blog. Aquest deixarà de ser el blog dels Quicos per convertir-se en un blog de reflexió de qualsevol tema.
• En segon lloc, s'acceptaran nous escriptors que tinguin alguna cosa interessant a dir.

Cal remarcar que aquests canvis encara no són definitius. S'acabaran de decidir en reunió dels actuals autors del bloc.
El canvi de nom del blog s'avisarà amb uns quants dies d'antelació.

S'accepten sugeriments, els podeu deixar en un comentari o enviar-me'ls al meu correu electrònic.

Setmana de canvi a la Casablanca

No m'agrada ser pessimista però és molt difícil la lavor de del nou president tal i com està l'actual situació, des d'aquí li donem tot el nostre suport.

JA SE QUE HI HA MOLTA DISTÀNCIA, PERÒ PODRIA VENI PER LES TERRES DE L'EBRE!!

Jordi

_________________________________________________________

Cal dir que Obama té davant un gran repte: el de satisfer els desitjos de tots els votants i les necessitats d'aquest món, cada vegada més proper a la catàstrofe.
Les primeres impressions són bones.. Cal dir que me vaig emocionar quan vaig sentir per la tele lo del tancament de Guantanamo, pero cal tindre en compte que dels fets a les paraules hi ha un gran camí per recórrer.
Respecte a visitar les terres de l'Ebre.. me dol dir-ho però està clar on anirà si mai toca terra Catalana.. Però bueno, io en que no ens defraudi m'aconformo.

Davant molts dels problemes actuals, crec que s'hauria de posar especial interès en:

• Solucionar els conflictes bèl·lics arreu del món i procurar la pau i l'estabilitat política (tot promulgant estats democràtics).
• Solucionar o pal·liar els efèctes del canvi climàtic a curt termini, abans no sigue massa tard.
  
• Ajudar als països subdesenvolupats a conseguir un nivell de vida digne i permetre'ls el seu autodesenvolupament sense dificultats externes.

Alguns se sorpendran de que la crisi econòmica no aparegui en aquesta llista (cal recordar que l'he elaborat io i es totalment subjectiva, i que no tinc cap mena d'estudis de política, demografia ni pareguts). Doncs be, crec que se li està donant massa importància, és ben sabut que l'economia es cíclica i no podem concebre períodes de prosperitat econòmica sense els seus conseqüents períodes de crisi. Cal ajudar a resoldre la crisi quan mes aviat millor, però sense exagerar ni oblidar altres problemes aparentment menys imporants.

Per acabar, dir que desitjo i espero que el poder no li pugi al cap i que d'aqui 8 anys (són 8 anys no? io de política no n'entenc i menos americana..) pugui deixar el carrec viu i amb molta gent satisfeta.

David Barreda

Avui va per tots ells

Ia se que això de actualitzar en una foto dels quicos stà bastant vist ia.. pero bueno.. se suposa que lo blog va d'això xD

Ps no res, avui los hi dedico a tots los components dels quicos perque sense ells res no tindria sentit... Poden pasar tots els anys que siguin pero espero tindreu sempre al meu costat ;)

- Alex Basterra: El tio en mes paciencia que he conegut.. Un altre ia m'hagués enviat a la merda ia que moltes vegades no he sigut molt correcte en tu, pero m'has demostrat ser un amic de veritat, i ia ho saps: em tens per al que sigui (menys sexe i diners)

- Jordi Mulet: Una història curiosa... vam començar peganmos i aquí estem xDD Sempre et tinc al costat quan hem fa falta i en tu mu paso de putisima mare (perdo per l'expresió)

- Joan Pasqual Cortiella: Varistoooo ! Que puc dir de tu? sempre va be tindre un amic que sap defensa personal no? jeje, es broma, ets un krak i ho saps !!!

- David Barreda: Ia te pensabes que no et posaria e? xD Mos coneixem desde que arriba la nostra memoria i sempre em stat junts, espero que continui sent aixi. A mes, tu i io ens ho contem TOT xD un amic dels que ia no queden...

Gracies a tots enserio, i que tinguessiu molta sort en este 2009 !!!

Un altre any que deixem atràs

Queden unes poques hores per que s'acabi l'any, 365 dies que han passat amb la rapidesa característica de sempre. Tots esperem felicitat, amor i diners per aquest any que s'aproxima amb una velocitat vertiginosa, tot i que som concients de que no conseguirem la felicitat absoluta. El millor que podem fer és no fer plans i emprendren's aquest any nou amb anims de superació i moltes ganes de viure la vida.

Deixem atràs un any...
... un any en que milers de persones han conseguit evitar un transvasament (injust o innecessari, cadascú que trii la que mes li agradi)
... un any en que el mon a pasat a ser dirigit per un negre (un fet força insòlit coneixent la cultura racista que portem arrastran desde fa mols anys)
... un any en que hem entrat en un període de crisis econòmica (jo lin dic posar les coses al seu lloc.. ja fa uns mesos que l'Euribor esta baixant.. ^^)
... un any en que hem viscut uns jocs olímpics on espanya no va aconseguir tantes medalles com els organitzadors però on els nostres compratriotes van donar-ho tot per portar uns quants ors
... un any en que Kosovo ha declarat la seva independència, tot enfrontantse a Sèrbia i altres paisos contraris a la seva independència
... un any en que molts monjos budistes s'han revelat contra el poder de la China
... un any en que el petroli ha marcat records de preu
... un any en que s'ha produit un dels majors accidents aeris de les últimes dècades a Espanya

Moltes coses són les que han passat enguany, però ara ja és hora d'oblidar-les (però sempre aprenent dels errors) i viure el present.

L'equip dels Quicos us desitgem un poc de felicitat, un poc d'amor, uns quants diners
i molta salut pel 2009.

jakeados jajaja

Sagrada's Quicos? Menuda jilipollada.. enteraos de que no valeis para nada.. INUTILES
Jodidos cabrones ase dias que os odio pero despues de lo que me hicisteis ase tres dias ia es ora de vengarme!! Hace un mes consegui la contraseña de david (menudo mierda tambien) y aora es ora de usarla muajaja.
Olbidaos de volver a escrivir aqui perracos porke os voy a vorraros todas las cuentas y ademas e averiguado buestras ips i voy a ir a por vosotros. Se donde vivis todos y voy a ir a por bosotros.. vais a ir callendo todos uno a uno sin poder aser nada jaja
Ademas acabo de visitar pajinas pederastas usando vuestras ips asi que pronto tendreis a la policia en vuestras casas, a ver como lo explicais a vuestros queridos papas jajaja.
ademas estoi rejistrando todas las visitas que teneis i voi a dejarles un regalito pork se lo merecen por leer esta puta mierda y mas os vale no tener ermanos pekeños pork voi a violarlos a todos jaja.

a i olbidaos de denunsiarme pork soi un super jaker i nadie puede aberiguar donde estoi ni quien soi jajaja

venga, sufrid lo poco que os queda de bida muajaja

por sierto por si no os lo creeis podeis ver vuestras casas en el google maps pinxando aki

Bon Nadal

Avui.. 25 de desembre.. una d'estes dates que esperem amb tanta ilusió.. en que alguna cosa recorre els nostres cors i no sabem ben be de que es tracta..
A tots aquells que esteu passant unes bones festes, juntament amb els vostres sers més estimats, o potser esteu lamentant-vos per alguna disputa familiar, aquells que ja fa dies que us heu deixat seduir per unes festes consumistes o aquells que heu decidit que els regals no són el més important d'aquestes festes, aquells que viviu en solitud o aquells que teniu infinitat de germans, cosins i altres familiars, aquells que estan pasant per un moment inolvidable, o aquells que es troben a un pas del suicidi, us hagi tocat la loteria o no, joves, vells, homes, dones.. En definitiva, a tots aquells que ens llegiu, us desitgem un Bon Nadal i un Feliç any 2009